Inicio

×

Mensaje de error

Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; views_many_to_one_helper has a deprecated constructor en require_once() (línea 113 de /home/valeriecollins/public_html/robertdelluria.com/sites/all/modules/ctools/ctools.module).

La culpa és dels polítics (per El Divan de la República)

Si en una cosa poden posar-se d'acord persones d'ideologies diverses és que els polítics són una bírria. Però l'hàbit de culpar als polítics, que és en realitat l'hàbit de culpar als altres, és una forma que tenim d'evadir-nos del nostre propi dolor. Potser només és enganyat aquell qui necessita ser enganyat?

Catalán

I tu, hi estàs disposat? (per El Divan de la República)

Des dels passadissos del parlament a la barra del bar, es parla de defensar la República i lluitar contra la repressió, però està una societat acomodada com la nostra emocionalment preparada per assumir-ne les conseqüències?

Catalán

Junqueras & Gandhi: persistiu!

“(...) Els veritables practicants de la resistència passiva no han de donar el braç a tòrcer. Els seus es poden denigrar, i s’hauran d’aferrar a la seva fe com una criatura de pit a la mare. Podran malentendre’ls, i s’hauran de conformar a treballar entre tergiversacions. Poder ser sotmesos a terribles incomoditats personals, i ho hauran de patir amb paciència i alegria (...)”

Catalán

Unsere Republik und die der anderen

Der im Exil lebende Präsident Carles Puigdemont verkündete am Tag nach den Parlamentswahlen in Katalonien, welche vergangenen 21. Dezember stattfanden, er sei „stolz auf das Engagement der Katalanen an den Wahlurnen“ in Bezug auf die höchste je erreichte Wahlbeteiligung  bei autonomen Wahlen in der Geschichte Spaniens. Als Befürworter der Katalanischen Republik fühlte ich mich sofort von seinen Worten angesprochen.

Alemán

El món més preciós que els nostres cors saben que és possible - Capítol 12: La ingenuitat

Ens endinsem en un territori desconegut en què hem albirat una destinació preciosa però encara no sabem com arribar-hi. És inaccessible d’acord amb el que entenem per causalitat. Han de passar coses que no sabem com fer que passin. Si no “fas” que passin i passen, llavors com passa?

Catalán

El món més preciós que els nostres cors saben que és possible - Capítol 13: La realitat

Com ho fem? Aquest món de miracles, de coses que no podem fer que passin, és un món de regals. Per poder-hi viure hem de desempallegar-nos dels hàbits antics de controlar, mantenir i retenir. Hem d’aprendre a veure el món a través dels ulls del regal.

Catalán

La gran estafa

Un dia al pati del meu col·legi, quan tenia uns set anys, vaig presenciar com un adolescent es ficava amb un altre nen visiblement més petit que ell. Aquest s’hi va tornar i va acabar rebent de valent. No se’m va ocórrer intervenir-hi, m’imagino que no me’n veia capaç; en part, també donava per suposat que acabaria arribant algun adult per a resoldre la situació.

Catalán

La República dels nostres i dels altres

En les seves declaracions posteriors a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 21 de desembre, el president a l’exili Carles Puigdemont va declarar que se sentia “orgullós del compromís dels catalans davant les urnes”, fent referència al rècord de participació assolit en unes eleccions autonòmiques a l’Estat. Com a partidari de la República Catalana, em vaig sentir al·ludit per les seves paraules.

Catalán

El món més preciós que els nostres cors saben que és possible - Capítol 11: La morfogènesi

La “ressonància mòrfica”, un terme encunyat pel biòleg Rupert Sheldrake, sosté que una propietat bàsica de la natura és que les formes i els patrons són contagiosos: el fet que una cosa hagi succeït en algun lloc, indueix a que succeeixi en qualsevol altre lloc. Els actes que poden canviar el món de manera més profunda són aquells que la ment de la Separació no pot comprendre.

Catalán

El món més preciós que els nostres cors saben que és possible - Capítol 10: L'esperança

"En la més fosca desesperació resideix dins nostre una espurna inextingible, a punt per a convertir-se en flames a la mínima aparició de bones notícies. Per més atractiu que sigui el cinisme, dins nostre hi viu un idealisme d’infància que sempre està a punt per creure, sempre està a punt per contemplar noves possibilitats amb ulls frescos, que sobreviu malgrat infinites decepcions."

Catalán