A quin món volem servir?

×

Error message

  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context has a deprecated constructor in require_once() (line 113 of /home/valeriecollins/public_html/robertdelluria.com/sites/all/modules/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context_required has a deprecated constructor in require_once() (line 113 of /home/valeriecollins/public_html/robertdelluria.com/sites/all/modules/ctools/ctools.module).
  • Deprecated function: Methods with the same name as their class will not be constructors in a future version of PHP; ctools_context_optional has a deprecated constructor in require_once() (line 113 of /home/valeriecollins/public_html/robertdelluria.com/sites/all/modules/ctools/ctools.module).

En el post anterior Si no treballes no ets persona comentàvem l’enorme grau d’identificació de les persones amb el treball com a valor moral. Això efectua una pressió enorme sobre les nostres ments ja que mantenir l’estatus dins la comunitat és una qüestió de supervivència – l’expulsió o quedar-ne al marge amenaça un instint bàsic de l’ésser humà.

La feina desitjada ha de complir amb uns mínims de remuneració i, si produeix un cert grau de satisfacció personal, encara millor. Ara bé, amb lo xungo que està tot, de què treballo? Com enfoco la meva carrera?, ens preguntem molts de nosaltres avui dia a Catalunya i arreu del món.

Recordo la última vegada que buscava feina. Tenir una formació humanística a l’era de la tecnologia no és cosa fàcil. Després d’hores de trencar-me el cap intentant trobar la definició exacte del meu perfil professional – no quedava prou Linkedin – se’m va ocórrer que al capdavall m’era igual l’activitat que dugués a terme mentre aquesta fos útil, no només per a mi, sinó per al conjunt de la societat. Però, de què o a qui serveix la majoria de les feines que fem?

Com ja hem vist amb el fenomen de les feines farsa, un gran nombre de les professions, activitats laborals disponibles en el mercat són determinades per les necessitats de l’oligarquia mundial, la qual disposa de la major part dels recursos de la Terra. És a dir, el sistema econòmic actual no té per objectiu distribuir la monetització dels recursos de forma equitativa i sostenible per tal de servir al bé comú, sinó al seu bé.

Molts estarem d’acord en què no volem ser els seus còmplices o, en altres termes, donar la nostra aprovació a que:

  • L’1% de la població la Terra posseeix la major part de les riqueses del planeta.
  • L’acumulació de riqueses és il·limitada.
  • El bé particular s’imposa al bé comú.
  • Les institucions democràtiques de govern no defensen els interessos de la població que les escull.
  • La creació i distribució dels diners són injustes.
  • El 99 % de la població de la Terra ha de pagar per a viure en el seu propi planeta.
  • Les jerarquies determinen les relacions humanes – el grau de poder és relatiu a la raça, el gènere, les creences, la procedència i la possessió de béns materials.
  • L’ésser humà posa al seu servei el sòl, els animals i les plantes de la Terra.
  • El càstig i la coacció són el mètode de condicionament per excel·lència – la base de l’educació, la justícia i la moral.”

Tornant a la meva experiència personal, jo tenia claríssim que no volia, no podia seguir sent còmplice d’aquesta història. Com a mínim ideològicament, donat que el mateix sistema ha acabat fent-nos-en presoners: no podem viure al Planeta si no és pagant diners. I no podem obtenir diners si no és treballant per a les seves indústries. Com ho fem doncs per a trobar una feina remunerada, gratificant i que ens permeti viure si tot és cada cop més car i precari? És un cercle viciós. Viciosíssim...

Com recoi en sortim?

Catalan

Add new comment