En primer lloc, voldria puntualitzar que he decidit emprar els fets de París com a part del títol, no perquè no tingui en compte els atemptats a Beirut i Bagdad aquest cap de setmana, sinó perquè aquest article no va de l’anomenada solidaritat selectiva.
Tampoc parlaré de si els terroristes són jihadistes, estimen la mort o què sé jo. Ni tampoc debatiré si els nostres governs i la UE són unes titelles a mans dels EUA (OTAN). Els fets succeïts són monstruosos i els condemno i lamento amb tot el meu cor.
El que sí que voldria comentar és la nostra actitud envers tot això. Nosaltres (la gent com tu i com jo i innocent davant una guerra o un acte terrorista) ni en tenim la culpa ni hi podem fer res. Molts afirmaran coses tant certes com “què collons tinc a veure jo si jo no vaig matant a gent amb una escopeta?” o “jo no tinc la culpa que el meu govern sigui còmplice de la barbàrie del món”. Fins aquí cap objecció.
Ara bé, el problema apareix quan parlem com si nosaltres no ho fóssim gens de racistes i intolerants. Sempre són uns altres: que si els jihadistes, que si els governs occidentals inverteixen en les guerres, que si la gent dolenta... Nosaltres no tenim la culpa de res, sempre és el de més enllà. Nosaltres, en canvi, fomentem els valors positius del món que desitgem les 24 hores, oi? I un bé negre! Ni religions ni races ni bajanades. Una manera diferent de vestir, parlar o pensar és més que suficient per a que aflori el rebuig i la violència a la nostra comunitat. No se’n salva ningú.
Malauradament nosaltres no podem aturar directament les massacres arreu del món. No és culpa nostra haver nascut on ho hem fet, però aquesta circumstància no ens eximeix de fer els deures que ens pertoquen: la humanitat que desitgem, en harmonia amb sí mateixa i el medi ambient, la teixim tots a tots els nivells. Sense excepció.
Avui és dia de dol i reflexió per a tots. Jo no em ficaré amb qui vulgui col·locar una bandereta francesa (o libanesa o la que sigui) al perfil de Facebook per a fer saber als demés el dolor que sent. Tanmateix, crec fermament que una reflexió profunda i honesta a títol individual és avui molt mes útil per al món real que no pas milions de banderetes al món virtual.
Add new comment