https://twitter.com/junqueras/status/949296138779324417
Amb aquestes paraules es dirigia Oriol Junqueras als seus el passat 5 de gener després de conèixer la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-lo en presó.
Si l’altre dia parlàvem de Mandela, últimament he tingut l’oportunitat d’introduir-me en les ensenyances de Mahatma Gandhi. Entres les primeres coses que hi he trobat destaquen paraules molt semblants a les de Junqueras (Oriol, estàs llegint a Gandhi, per casualitat, o és que has connectat amb la seva ànima?):
“(...) Els veritables practicants de la resistència passiva no han de donar el braç a tòrcer. Els seus es poden denigrar, i s’hauran d’aferrar a la seva fe com una criatura de pit a la mare. Podran malentendre’ls, i s’hauran de conformar a treballar entre tergiversacions. Poder ser sotmesos a terribles incomoditats personals, i ho hauran de patir amb paciència i alegria (...)”
Queda clar que Junqueras, això de “ser sotmès a terribles incomoditats personals posant-hi paciència i alegria”, s’ho està prenent molt al peu de la lletra. Acollonant.
Per acabar, una darrera esperançadora reflexió de Gandhi per a tots aquells que volem un país nou i més just.
“(...) No poden perdre la fe en si mateixos ni en la seva missió (ni han de fer-ho) perquè siguin una minoria. Certament, totes les reformes, en tots els països i en totes les situacions, es deuen a l’acció de minories. Les majories segueixen les minories (...)”
No només ho diu Junqueras, sinó també Gandhi: persistim!