Enviado por Robert de Llúria el Mié, 03/01/2018 - 12:44
Ens endinsem en un territori desconegut en què hem albirat una destinació preciosa però encara no sabem com arribar-hi. És inaccessible d’acord amb el que entenem per causalitat. Han de passar coses que no sabem com fer que passin. Si no “fas” que passin i passen, llavors com passa?
Enviado por Robert de Llúria el Mié, 03/01/2018 - 12:22
Com ho fem? Aquest món de miracles, de coses que no podem fer que passin, és un món de regals. Per poder-hi viure hem de desempallegar-nos dels hàbits antics de controlar, mantenir i retenir. Hem d’aprendre a veure el món a través dels ulls del regal.
Enviado por Robert de Llúria el Dom, 09/04/2017 - 14:12
La “ressonància mòrfica”, un terme encunyat pel biòleg Rupert Sheldrake, sosté que una propietat bàsica de la natura és que les formes i els patrons són contagiosos: el fet que una cosa hagi succeït en algun lloc, indueix a que succeeixi en qualsevol altre lloc. Els actes que poden canviar el món de manera més profunda són aquells que la ment de la Separació no pot comprendre.
Enviado por Robert de Llúria el Dom, 20/11/2016 - 14:07
"En la més fosca desesperació resideix dins nostre una espurna inextingible, a punt per a convertir-se en flames a la mínima aparició de bones notícies. Per més atractiu que sigui el cinisme, dins nostre hi viu un idealisme d’infància que sempre està a punt per creure, sempre està a punt per contemplar noves possibilitats amb ulls frescos, que sobreviu malgrat infinites decepcions."
Enviado por Robert de Llúria el Mar, 27/09/2016 - 12:42
Davant del declivi de la civilització i el seu entorn, és senzill caure en la desesperació. Frases com "facis el que facis, no servirà de res" són contestacions molt recorrents a tot aquell individu o col·lectiu que emprèn qualsevol tipus d'acció per a redreçar la deriva de la humanitat. El problema és no veure més enllà del concepte de "practicitat" de les coses: ja no ens serveix, és obsolet i és urgent un canvi radical de com s'entén.
Enviado por Robert de Llúria el Lun, 15/08/2016 - 16:57
El problema del canvi climàtic prové d’un enteniment relativament nou per a la nostra civilització: que no estem separats de la natura; que, el que fem al món, ens ho fem a nosaltres mateixos; que formem part de l’equilibri dinàmic de Gaia i hem d’actuar com a membres responsables de la comunitat de tota la vida a la Terra.
Enviado por Robert de Llúria el Dom, 17/04/2016 - 23:23
La nostra concepció d’allò “pràctic” alberga una trampa. “Pràctic” codifica les lleis de la causa i l’efecte que ens ha entregat el món antic i, segons aquelles lleis, res que puguem fer serà suficient per a crear un món més preciós o tan sols millorar gaire la lletjor d’aquest. Les crisis són massa grans, els poders de sempre massa forts i tu ets només un petit individu. Si inclús els més poderosos del nostre sistema, els presidents i consellers delegats, senten estar a la mercè de forces superiors a ells mateixos, limitats pels seus rols i descripcions de treball, nosaltres encara som més impotents.
Enviado por Robert de Llúria el Dom, 06/09/2015 - 19:15
"En un univers sense intel·ligència o voluntat pròpies, les coses mai “passen perquè sí”, passen només si hi ha una causa darrere i “causa” aquí vol dir força. D’aquest univers n’hem d’extraure coses, controlar-les i projectar-hi els nostres propis dissenys, utilitzant cada cop més força i aplicant-la amb més i més precisió, per a esdevenir, finalment, els senyors y amos cartesians de la natura."
Enviado por Robert de Llúria el Jue, 23/07/2015 - 14:14
"Oi que és de bojos pensar que jo tinc raó i tots els demés estan equivocats? La cordura és una categoria construïda socialment que serveix pel manteniment de les narratives dominants i les estructures de poder. Si aquest és el cas, és l’hora de tornar-nos bojos tots plegats! És l’hora de violar la realitat consensual."
Enviado por Robert de Llúria el Jue, 18/06/2015 - 11:06
"Quan era jove la vida semblava tan meravellosa, un miracle, era preciosa, màgica. I tots els ocells als arbres, cantaven amb alegria, joia, ganes de jugar, mentre em miraven. Però després em van enviar a que m’ensenyessin a ser sensat, lògic, responsable i pràctic. I em van mostrar un món en què seria seriós, fred, intel·lectual, cínic."
