Economía

La “ressonància mòrfica”, un terme encunyat pel biòleg Rupert Sheldrake, sosté que una propietat bàsica de la natura és que les formes i els patrons són contagiosos: el fet que una cosa hagi succeït en algun lloc, indueix a que succeeixi en qualsevol altre lloc. Els actes que poden canviar el món de manera més profunda són aquells que la ment de la Separació no pot comprendre.

Davant del declivi de la civilització i el seu entorn, és senzill caure en la desesperació. Frases com "facis el que facis, no servirà de res" són contestacions molt recorrents a tot aquell individu o col·lectiu que emprèn qualsevol tipus d'acció per a redreçar la deriva de la humanitat. El problema és no veure més enllà del concepte de "practicitat" de les coses: ja no ens serveix, és obsolet i és urgent un canvi radical de com s'entén.

La nostra concepció d’allò “pràctic” alberga una trampa. “Pràctic” codifica les lleis de la causa i l’efecte que ens ha entregat el món antic i, segons aquelles lleis, res que puguem fer serà suficient per a crear un món més preciós o tan sols millorar gaire la lletjor d’aquest. Les crisis són massa grans, els poders de sempre massa forts i tu ets només un petit individu. Si inclús els més poderosos del nostre sistema, els presidents i consellers delegats, senten estar a la mercè de forces superiors a ells mateixos, limitats pels seus rols i descripcions de treball, nosaltres encara som més impotents.

El otro día llegó a mis manos este manuscrito. Os dejo con la primera página. Escalofriante.